Archive for the 03. LA FÀBRICA DE COLORS -conte infantil Category

La Fàbrica de Colors

Posted in 03. LA FÀBRICA DE COLORS -conte infantil on Març 31, 2009 by enricsantamaria
MARGARIDA PAPERTALE és el pseudònim que amaga al senyor JAUME PORTA i al senyor ENRIC CASTELLVI. El primer dóna la idea i dibuixa els Colors. El segon escriu el conte i dibuixa les Coses. Un bon tàndem…

titol

p-05

Ara és molt fàcil distingir les coses. Els arbres són verds, el cel és blau, aquell vestit vermell i les taronges… taronja. Però no sempre ha sigut així, no…

 

p-071

Hi va haver un temps en què els colors i les coses anaven cadascú pel seu compte. A vegades els arbres eren verds, sí, però també eren lila o de molts colors alhora. El verd de l’arbre podia sortir-se fins a la casa del costat i el vermell de la teulada anar a parar al bell mig d’una muntanya. Els plats, els gots, els coberts, el menjar i les estovalles podien quedar tots del mateix color… imagina’t quin embolic!

p-06 

Això era perquè els colors vivien en un bosc: «el Bosc dels Colors», li deien les coses. Des d’allí tots s’anaven escampant arreu del món, esquitxant per aquí i per allà. I n’estaven molt orgullosos de la seva obra. Tot sovint se sentien frases com ara: «Has vist quin marró més fort», «Mira quin fúcsia», “Això sí que és un senyor blau”… i, tots, vinga presumir de les seves pintures.

p-08i9 

Però les coses, així, no s’aclarien:

– On és la nevera? – deia l’enciam.

– Però tu abans no eres roig? – preguntava la sorra al mar.

p-10

– M’han pres els pollets! – feia la gallina tota espantada al no veure els seus fillets, que aquell dia havien quedat sense pintar i eren transparents. 

p-111

 

Total, que totes les coses del món van anar a queixar-se al Bosc dels Colors, i els colors, decidits a que la seva feina fos apreciada per tothom, les van escoltar amb molta atenció i van decidir ajuntar-se per tal de trobar una solució. El què els colors no sabien, i tu pots comprovar, és que si barreges tots els colors et surt una gran foscor, gairebé negre!

 

– Oh! que fosc, tot és negre! – va dir algun dels colors, però no sabem quin.

– Que bé, tots iguals, així no hi haurà queixes! – va dir algun altre.

I tots els colors van quedar d’acord. Es barrejarien cada dia ben barrejats i ho pintarien tot de negre!

p-12i13 

Però les coses es van tornar a queixar:

– És que, així, no ens hi veiem gens! – van cridar totes les coses alhora (i el món va tremolar una mica de tan soroll que feien).

Els colors, entestats a trobar una resposta que agradés a tothom, van començar a donar-hi voltes i més voltes. I vinga donar-hi voltes… i, ve’t aquí una altra cosa que pots comprovar: quan tots els colors, l’un darrera l’altre, donen voltes molt de pressa, es veu tot esblanqueït.

 

p-15

“Oh, quina lluuum!” “Ara sí que s’hi veu claaar!” deien els colors sense parar de voltar

 p-14

Com pots veure, els colors eren uns artistes molt creguts i sempre estaven satisfets amb el que feien, però les coses no ho veien tan clar: “Ara el que passa és que no ens veu ningú!”…  “Hi ha massa llum!”… “M’enlluerno!” anaven dient.

Els colors ja no sabien què fer i van proposar a les coses que es reunissin amb ells en una gran assemblea de totes les coses i tots els colors on cadascú hi diria la seva i, a veure què en sortia!

 p-18i19

La veritat és que es van sentir moltes ximpleries i bajanades fins que, de sobte, el senyor Roig, sense solta ni volta, va fer un esternut tan gran, tan gran, que tots els altres colors es van ben remullar. I com van quedar?… Barreja primer el vermell amb el groc i després amb el blau i te’n faràs una idea… ara que, si vols un lila ben lila, hauràs de fer servir el vermell-magenta.

p-20 

p-21

La taronja, en veure com va quedar el pobre Groc, va exclamar entre rialles:

-Ai, mira, quina patxoca! Si aquest és el color que a mi més m’agrada! Ha, ha!

– Doncs a mi m’agrada molt com ha quedat el se-nyor Blau. A partir d’ara em pintareu sempre així! – va dir la presumida de la violeta.

– A mi, ja m’estava bé com abans: Ben negre! Vull ser sempre ben negre! – va dir el carbó.

p-22 

En sentir això, el cel, tot potent, va deixar anar un tro i va esbatanar:

– Si aquests trien, jo em demano tots els blaus i ja em faré jo les barreges que em convinguin.

– Jo m’agafo un groc ben groc i lluent… Ah! I una mica de vermell per quan me’n vagi a dormir! – va deixar anar el Sol donant-se-les de geni.

p-23

– Si tothom tria, jo vull ésser tota vermella amb uns piquets verdosets – es va afegir la maduixa, tota cofoia ella.

– I jo, blanca pura! – van dir la neu i la nata, ambdues alhora.

– Jo com la taronja! – va xisclar la pastanaga

La muntanya també va dir la seva, va escollir el blau del cel i el groc del Sol per fer-se un vestit tot verd. Això també pots comprovar-ho tu: Barreja blau i groc i a veure si té raó la muntanya!

 

p-24

De seguit es va muntar un gran guirigall. Totes les coses anaven triant colors per posar-se. Algunes, com les fulles d’alguns arbres, fins i tot volien colors diferents per a cada estació de l’any. Sort que algú, com l’aire  i els vidres, van passar de tot i no van voler cap color. Però, de totes formes, la cridòria era eixordadora.

 p-25

Finalment, el senyor Roig, que se sentia culpable de tot l’enrenou,  va alçar la veu fins a tal punt que es va posar encara més vermell:

– PROU! La solució és prou clara! El que heu de fer les coses és una llista del color que vol cada una i nosaltres ja ens organitzarem.

p-26

… I així, d’aquesta manera, va acabar neixent la Fàbrica de Colors!

p-27i28

…O sigui que, ja saps… si algun dia vols canviar el color de la motxil.la o trobes que el cel no és prou clar, truca a la Fàbrica de Colors. Ells ho solucionaran tot amb dos cops de brotxa…

zporta

acudits-portadacoses-1colors-1coses-2colors-2coses-3colors-3

Anuncis