1. Història del 3i2 FANSÍN

titol-blog-nou7

QUÈ ÉS 3 I 2 FANSÍN?

Una revista feta a base de fotocòpies que vam muntar uns quants “veinteañeros” de Flix (farts de queixar-nos de tot) per queixar-nos per escrit i donar sortida a venades artístiques molt diverses. Va durar gairebé dos anys; fins al número 6 sortia cada mes, després  cada dos. Tot un récord en el món dels fanzines.

Eren els anys 80, època de grans eclosions creatives i al programa de TV La Edad de Oro no paraven de mostrar-nos gent que feia coses a tot arreu i de tot tipus. Naltros teníem una Ràdio-Flix joveneta i una Veu de Flix que no feia massa que havia deixat de ser Antorcha, pero el que teníem al cap no tenia cabuda en un mitjà formal. Coses de l’edat?

A l’estiu del 83, Xavier Renedo i Joan Enric Castellví van decidir muntar un fanzine: un escrivia, l’altre dibuixava i al poble hi havia gent enterada en divesos temes, amb inquietuds i un grapat d’artistes de diferents rams que  anteriorment havíem muntat l’exposició col.lectiva Expo-Canyís, d’infaust record… I l’eterna queixa per la falta d’alternatives!

Total, que, tal i com es diu al primer Eh, di torial de la revista, enlloc de convocar reunions i començar a discutir vam decidir fer un número 0 (lo nom lo teníem clar des del primer dia). Ja amb lo producte a les mans, a qui vulgués participar només li caldria apuntar-se. I vaja si s’hi van apuntar!

Van publicar més de 50 col·laboradors diferents en els 11 números de la revista; a part, ajudants en infraestrutures diverses i los bars i comerços que ens distribuíen al final. Totes les col·laboracions, desinteresades, naturalment. Tot un èxit de participació!

 

 

 

DE QUÈ ANAVA 3 I 2 FANSÍN?

Lo contingut del fanzine era ben variat, pero bàsicament podríem diferenciar una part periodística (informació, crítica, articles d’opinió, comentaris, intents de conscienciació, etc.) i una part creativa, tant literària (poesies, lletres de cançons i narrativa diversa) com gràfica (còmic, il·lustració, acudits, tires i falsa publicitat).

Publicitat autèntica -i gratuïta- només la vam fer al número 9 i als establiments que ens distribuïen (d’altra manera hagués sigut “vendre’s al capital”). Sempre va ser una publicació auto-finançada i els primers números els veníem de mà en mà.

A partir del número 2 la portada i la contraprtada eren de cartolina de diferents colors. El format era sempre DIN A4 amb grapes laterals i la tirada va arribar als 200 exemplars.

 

ANTECEDENTS. L’EXPO-CANYÍS (agost 82)

L’estiu de 1982, a través d’unes fotocòpies enganxades pel poble vam contactar un grup de set o vuit creadors -“artistes” encara sona pitjor- flixancos i per festes d’aquell mateix any vam muntar una exposició col·lectiva al Casal Sant Jordi, inaugurat no feia massa.

Hi havia còmic, poesia, pintura, argila, fotos…un laberint d’embastides i tela de sac et conduïa pels diferents apartats de l’exposició. En un moment donat feies cap a un vàter (homenatge a Duchamp) on es podien tirar unes monedes per als artistes.

Lo dia de la verbena vam obrir (a la tarde, unes hores) i vam sortir a celebrar-ho. Portàvem molts dies “currant” en l’embastida i bé ens havíem de gastar lo del vàter… Total, que a la sortida de la discoteca (a les tantes) un de nosaltres es va posar a xiular i es va armar un xivarri general. Al regidor de Seguretat Ciutadana o algo així (allí present) no se li va ocórrer res millor que fer-lo detenir per la Guàrdia Urbana, els altres ens hi vam oposar i en qüestió de segons es va armar “la marimorena”… molts no sabien ni què havia passat, eren festes, sortien de la disco i al carrer hi havia gresca… van començar a volar les cadires dels bars (literalment) i va acabar intervenint la Guàrdia Civil.

L’autor dels xiulets va fer cap a la presó de Tarragona, on s’hi va estar uns dies, i l’exposició es va tancar l’endemà (prèvia assemblea) en senyal de protesta… molt poqueta gent va poder assaborir l’Expo-canyís!… La maledicció del canyís?… Vés a saber; per sort avui dia La Fira de Flix ha superat la maledicció i és una realitat de la que ens congratulem.

 

NÚMERO 0

 

Agost 83 / 12 pàgs / portada de Joan Enric. Contraportada: Soliman.

 

Xavier inaugura el seu racó literari i presenta dos escrits antagònics sobre com prendre’s la vida, Castellví fa la portada i un còmic caricaturitzant un Saturday nait a Plitch que va fer molta gràcia  (sobre tot als que hi sortien), i van demanar ajuda a quatre col·legues:

 

Un còmic d’ Olaags, una il.lustració de Solyman avisant de que “se’n vol fer un altre”, un noticiari musical de 2459 (que llavors era DJ de la Xilf) i un comentari cinematogràfic de Rosa.

 

Total: 12 pàgines i 25 exemplars que més endavant vam haver de reeditar.

 

 

NÚMERO 1

 

Setembre 83 / 22 pàgs / portada d’Olaags. Contraportada: Chuti.

 

A més de l’ Eh! di torial, es consoliden les seccions Contactes i tal, els comentaris de 2459 (música i còmic) i de Rosa (cine, teatre, etc) i lo recull literari del Xavier que barrejava obres inèdites amb fragments de Baudelaire, Salinas, Proust, Rolling Stones, King Crimson… és lo que més col.laboradors va arribar a reunir (en aquest número, Piedad).

 

Apareixen dos noves seccions que no faltaran a cap edició: Amal-Gama (muntatges foto-literaris del Jaume) i els biopics de grups heavies de Thoth.

 

Ingressa com a col.laborador constant Josep Maria/Chuti, continuen Olaags i Solyman (It is Flix, un còmic sobre les Festes Majors) i s’estrenen Eduard Lanuza (còmic oníric) i Óscar (una narració de Simón Palmorano, un detectiu privat del seny del qual parlarem més endavant).

 

Pep escriu sobre el seu viatge a Amsterdam, la Triple C ironitza sobre la navegabilitat de l’Ebre fins a Flix (que actual, no?) i el neixent col.lectiu 3 i 2 Fansín fa una Carta seriosa als senyors de la discoteca (“Xilf”, clar).

 

 

NÚMERO 2

 

Octubre 83 / 20 pàgs / portada verda de Miquel. Contraportada i pòster: Kiqus.

 

Presenta dos novetats que es mantindran a partir d’ara: la portada de cartolina de color (en aquest cas, verd) i la secció Pàgines Ximples (parides i passa-temps). Una altra, lo póster central (un DIN A3) que va ser inclòs fins al núm 7. El primer és Quintos no! (l’objecció de conciència encara no estava normalitzada).

 

També hi trobem les col.laboracions dels ja habituals Olaags, Solyman, Rosa, 2459, Jaume, Thoth, Chuti i Eduard. Xavier i J.Enric, a més de les seves coses, presenten “Poesia”, una historieta de dos pàgines, amb guió de l’un i dibuixos de l’altre, que havien començat l’any abans, quan l’Expo-Canyís.

 

S’hi afegeixen Miquel (portada), Josep Sànchez amb la primera de les seues narracions, Piti amb un crònica de les actuacions musicals a la comarca, un altre Josep Maria amb la història d’una família de fongs vaginals i un tal Boza que s’acabaria fent fixe amb els seus acudits i poesies tan especials.

 

Chuti, ara amb guions de José Antonio, continua la sèrie Animals & Animals, que ens acompanyarà ja per sempre.

NÚMERO 3

 

Novembre 83 / 20 pàgs / portada blava de Solyman i póster de Chuti. Contraportada: Joan Enric.

 

Salut i força míssils (al cul de Reagan) diu l’ Eh! di torial. Tothom fa la seua secció: Xavier introdueix a Nietzsche a les nostres pàgines i fa una pàgina dadaísta, Soliman, surrealista i psicodèlic com sempre, Jaume amb la seva Amalgama, Chuti i els seus Animals, Rosa “ens explica una altra pel·lícula”, Castellví casi, casi se fa caca i Thoth informa d’un altre heroi del Metall Pesant, aquest no tant pesant, Rush.

 

A les pàgines ximples, Xavier i Joan Enric inicien una sèrie d’acudits “blancs” per contrarestar les marranades del Boza. Les signaran sempre X&K. També hi van posar un fullet publicitari (real) que deia, entre d’altres coses: “No haga los trabajos sucios. Los parados se lo harán por ustedes .

 

Una única col.laboradora nova i assídua a partir d’ara, Puffy, que aquí escriu sobre Led Zeppelin.

 

 

NÚMERO 4 i 5

Desembre 83-gener 84 / 50 pàgs / portada groga de Chuti i póster de Solyman. Contraportada: Castellví.

 

És l’extra Nyanyalianyou, que inclou quatre cristmes de regal, una pàgina blanca a disposició de la imaginació de cada lector, una entrevista a l’alcalde (Pere Muñoz) i l’inici de la trajectòria de dos personatges de còmic que ens acompanyaran uns quants números més: El detectiu Sinakra-ta de Solyman i el penjat Flip de l’Óscar-2.

 

Les cinquanta pàgines van ser possibles gràcies als col·laboradors habituals i als nous fitxatges: Sisco y sus huevos, Oxford i la pàgina negra (als següents números farà oxforades), i Fàbio, Imma, Mc Enrius i Dolors amb poesies pròpies i cançons traduïdes.

 

A l’Eh! di torial s’expliquen les dificultats econòmiques per justificar l’augment del preu, pero: Si ens comprometem a pagar 20 duros mensuals pel fanzine… d’aquí a l’agost podem haver recollit peles per portar un conjunt bonet (o fins i tot dos de normalets) i si, ademés, s’enrotllen grups no consagrats… la cosa ja pot ser massa…

 

Il·lusos!… de moment vam enviar la revista amb traducció incorporada a la Feria del Fanzine de Discoplay, a una exposició de la Comunidad de Madrid (llavors no hi havia l’ Espe, eren els temps de la movida madrileña) i al Saló del còmic de BCN. D’aquí que parlessin dos vegades de naltros a Ràdio 3 (a caballo entre la revista marginal de los 70 y el fanzine de los 80) i al Circuit Català de TVE (TV3 acabava de nèixer i no estava per a qüestions marginals).

 

NÚMERO 6

 

 

Febrer 84 / 42 pàgs / portada taronja d’Olaags i póster de Qercus. Contraportada: Kiqus.

 

Xavier inicia les seves Cróniques del Parivaliguptra, sorgeix el noticiari de conya La Calandraca, un alegat pacifista del Jaume i un réquiem per Julio Cortázar i Jorge Guillén, que havien mor aquell mes (Puffy).

 

La disortada Eugenia publica una narració estremidora, Muñecos de calle. Oxford es fica amb les nuclears, Oscar segueix amb les peripècies de Flip i Salva, de Móra la Nova, s’incorpora amb unes tires de còmic d’un altre Flip (que seguirà fins al número 8).

 

A més de les seccions i autors ja consolidats, los nous col.laboradors són: Fernando (il·lustració), The End –abans Pep- i Colorato City (relats negres) i Guillermo i Juan (poesia). Són de Flix, Vinebre, Els Guiamets i… Canàries!

 

 

NÚMERO 7

 

Juny 84 / 40 pàgs i póster d’Eduard. Portada blanca. Contraportada: Salva.

 

La portada era blanca i diferent a cada exemplar (200 portades fetes a mà entre tot l’equip de redacció!). Per primera vegada sorgeix lo concepte Kalandraka Edicions, que a partir d’ara acompanyarà sempre al títol 3 i 2 fansín (a la portada del número 0 ja s’hi podia llegir això és una calandraca). Una editorial necessitava adreça i els meus pares i els del Xavier ens van cedir la seva. Per cert, avui en dia Kalandraka Edicions existeix (ens han copiat?).

 

Lo fanzine deixa de ser mensual: ja des del número 0 venim dient que la intenció  és sortir a la venda cada quan hi hagi “fato” suficient. Fins ara havíem pogut conservar la mensualitat, Pero què hi farem? Si no es pot, no es pot… En gran part depén de vosaltres mateixos diu l’ Eh! di torial. A més, degut a un malentès amb los preus, la copisteria ens va retenir els originals fins que vam haver de pagar i ens vam quedar a sota zero. Cada número ens va sortir per 150 ptes i el veníem a 100: Lo recital de l’estiu a prendre pel sac! Però això no vol dir que s’hagi acabat l’invent!!! Quan vam començar no teníem ni un duro, o sigui que encara estem millor, deia la disculpa encartada.

 

A la revista Papers de Joventut van parlar d’aquest número com la setena entrega d’aquesta inversemblant publicació, reproduïen la nostra fitxa: L’editorial es diu Kalandraka, el director respon al nom de Xoni Tocafusta, el consell de redacció és composat per Chindasvinto, Resesvinto, Bamba i Chon Esmit (los noms en serio surten al nº 9) El fanzine es diu 3 i 2 fansín i ens arriba des de Flix (Ribera d’Ebre) i publicaven les adreces de contacte.

 

Nous fitxatges: Donzella de negre (un extracte de Confieso que he vivido de Neruda), Pau Galonce (Avanguarda Musical i dodecafonisme), J. Llop (poesies que ja no faltaran a cap nova entrega) i l’Antoni des de Barcelona estrenant el seu primer relat.

 

 

NÚMERO 8

 

Agost 84 / 30 pàgs / portada verda de Ramon, de Móra. Contraportada: Oxford.

 

Portem un any de vida, Sinakra-ta arriba a l’últim capítol (és l’única història per episodis que va arribar al final), Olaags comença The Copón Bendito, pero se’n va anar a “la guerra” i ja no la va continuar. Salvador es passa a la historieta llarga: 4 pàgines de Flip.

 

Rosa ens explica una de les primeres actuacions de la Fura dels Baus, lo póster desapareix i a la secció de contactes, Lluna, que feia dos números que escrivia i ningú li feia cas, rep proposicions de Sol Ardiente, Llach i Un Brau. Se va acabar sabent que Lluna no era més que una broma del consell de redacció i la secció va decaure bastant (nomès van continuar els impertèrrits venedors d’elapés).

 

Nous col.laboradors: Ramon (la portada), Chapi (una historieta) i Carme (una tira).

 

NÚMERO 9

Octubre 84 / 32 pàgs i portada lila d’Olaags.

 

Entrevista a Santi Llop, pintor. Qercus incorpora Los invents del professor Franz-In de Massocsade i a l’Eh! di torial s’anuncia la Festa del Còmic per al 2 de novembre a la discoteca Tope. Vam fer entre tots uns fantàstics decorats de personatges de còmic i vam aconseguir sanejar l’economia (val a dir que  avançavem sempre els diners de les copies i, encara que els recuperàvem, no era la millor manera de funcionar).

a-tope

 S’apunten O’Jan (il·lustració) i Sisco-2, que escriu Reggae. A la secció de contactes, Lluna respon a Sol Ardant, Llach i un Brau.

 

NÚMERO 10

Desembre 84 / 24 pàgs / portada gris de Rolan i póster-calendari de Soliman.

 

Este número inclou l’extra It’s only Rock’n’Roll de 30 pàgines (en total 54) dedicat exclusivament a temes musicals, entre ells una entrevista al grup Extraños en la noche, que havia tocat el dia de la festa de la Tope. Hi surt també el Còmic en viu que vam fer. Era una visió àcida sobre com podria ser Flix en el futur. El guió l’havíem escrit entre tot lo col·lectiu el dia abans pero a l’hora de la veritat, entre cervesa i cervesa, cada dibuixant entenia lo que entenia i va fer lo que va fer (i encara prou bé que ens va quedar).

 

Torna el Parivaliguptra de Xavier i apareix un nou personatge que no va acabar la seua aventura pero va portar al seu autor (a mi) a l’estand d’autors novells del Saló del Còmic de Barcelona 85: Simón Palmorano. Havia nascut a Ràdio Flix de la mà d’Olaags i Óscar al programa Fandango Chou i va seguir les seues aventures al fanzine Sólo Para Locos (premi al millor fanzine del Saló de BCN 89) i en unes guies escolars publicades pel Consell Comarcal.

 

Nous col·laboradors: Rolan (il·lustració i còmic), Anton (còmic), Joaquim (article La generació Beat) i Marc-Antoni (Miles Davis).

 

 

NÚMERO 11

 

Febrer o març 85 / 40 pàgs i portada rosa de Ramon.

 

Olaags torna al còmic amb una història de postguerra i transició. Anton (amb guió de Paco i Tomamas) fa 5 pàgines de còmic reflexiu i filosòfic: El vol de la rata. Rosa ens obsèquia amb una relació detallada dels llocs de marxa de BCN i Marc, amb un conte: La sensación de la sucesión.

 

Josep Sànchez ens presenta a la petita Margarida i Soliman, a don Carnal i donya Quaresma. Simon Palmorano va a la discoteca i el Professor Franz-In ens mostra uns preservatius molt especials.

 

Primeres (i últimes) col.laboracions: Miquel-2, amb un extens Noticiario musical, Gemma (Sensus, un relat eròtic) i Carles Ruiz amb una aproximació a Frank Zappa i un extracte de la conferència Pop-Art que ell i els també col·laboradors Antoni Serra i Marc-Antoni Peris, tots tres de Barna i llicenciats en Hª de l’art, havien fet al Casal Sant Jordi.

 

 

SETMANA SANTA DEL CÒMIC (1/7 abril 85)

 

El número 11 va suposar la darrera edició del 3 i 2 FANSÍN. Pero, com als focs artificials, faltava la traca final: amb lo recolzament de les regidories de cultura i joventut de l’Ajuntament vam organitzar la Setmana Santa del Còmic.

 

De l’1 al 7 d’abril lo poble es va omplir d’ambient comiquero: exposicions d’originals nostres i del Miquel Trallero (dibuixant de El Jueves que va presentar aquí el seu nou llibre El abuelo), un recorregut per la història del còmic amb tebeos de totes les èpoques, una mostra de fanzines i de novetats editorials, projeccions de pel·lis relacionades amb el mundillo, taller de còmic, programació especial de Ràdio Flix, xerrada de l’Onliyú (redactor i guionista d’ El Víbora) i, per fi, tal i com ens havíem proposat des dels primers números, hi va haver concert: un grupet modernillo dels que sortien com bolets en aquell temps (Avance informativo).

 

 

 

i… txim pum!

Que les coses s’acabin només vol dir que han existit.

ss-003

Anuncis

Una resposta to “1. Història del 3i2 FANSÍN”

  1. Pedro Espinosa Navarro Says:

    Hola me ha hecho mucha ilusion reencotrar una publicacion de esa epoca como la vuestra, he llegado aqui buscando a un gran amigo mio de los 70 y 80, Santi LLop de Flix. Comparimos dias en Ibiza y en el Puerto de la Cruz, por favor si alguien tiene noticias suyas decirle que Pedro Espinosa le manda recuerdos y muchos abrazos, tengo varios retratos suyos por casa, aver si retomamos el contacto

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: